L'energia solar és aquella que s'obté a partir de la radiació electromagnètica que procedeix del Sol, així s'aprofita la radiació solar que arriba directament a la Terra. Aquesta energia la duu aprofitant l'ésser humà des de l'antiguitat.
L'origen de l'energia fotovoltaica data del 400 aC a l'Antiga Grècia. Es coneix que els grecs, feien servir uns dissenys propis per a obtenir energia solar per a les seves llars. Van aprendre a construir les seves cases beneficiant-se directament dels raigs solars tant a l'hivern per escalfar-se, com a l'estiu per evitar la calor i les altes temperatures. Seguidament, els romans varen ser els que van utilitzar el vidre per atrapar la llum del Sol i trobar-li una funció útil: la construcció d'hivernacles. Amb aquestes infraestructures, van descobrir que l'energia del Sol, en el moment de travessar els vidres, facilitava el creixement dels seus cultius d'una manera molt més ràpida i eficient.
Però, malgrat les invencions dels grecs i els romans, el gran descobriment fotovoltaic, el va fer Alexandre Edmond Becquerel al segle XIX. Becquerel, després de nombrosos estudis, va descobrir que, amb una pila electrolítica, el corrent augmentava en un dels elèctrodes en el moment que la pila era exposada a la llum del Sol. Aquesta invenció va suposar una gran passa per a la ciència, ja que, en aquell moment, Becquerel va construir la primera cèl·lula fotovoltaica de la història.
A partir d'aquell moment, diferents investigadors i científics europeus, van anar descobrint noves aplicacions i creant nous invents que marcaren la història; com ara la cuina solar de Mouchot o el primer col·lector solar de Saussure.
Arran d'aquests esdeveniments, es varen començar a fabricar les primeres plaques solars amb les quals van descobrir que s'obtenia una alta quantitat d'energia i que es podia utilitzar en molts aspectes, fins i tot, per a l'espai.
El 1958 es va llançar a l'espai el satèl·lit Vanguard-I, el primer artefacte espacial que va utilitzar cèl·lules solars com a font d'energia principal. Aquestes tecnologies van anar millorant de mica en mica i any rere any, impulsada en gran part gràcies a la indústria microelectrònica. Aquesta tipologia d’indústria, va ajudar a que es comencessin a obtenir dispositius capaços de convertir energia solar en energia elèctrica a petita escala. A partir del 1975, amb l'augment de la tecnologia i la millora d'aquesta font, és quan l'energia fotovoltaica va començar a enlairar-se.
Actualment, l'energia solar es fa servir com a potència tèrmica solar, la qual permet extreure el màxim profit del Sol per escalfar fluids i activar diferents mecanismes impulsats per turbines i altres màquines.
Aquest tipus d'energia, és una de les més efectives que es coneixen actualment al planeta. Un dels principals beneficis és que és considerada una energia renovable i que per tant, no contamina, ja que s'extreu directament d'una de les principals fonts de vida de la Terra: el Sol. A més, és un recurs inesgotable amb una infinitat de subministraments. Depenent del país, hi ha més o menys hores de Sol al dia, però per molt petita que sigui aquesta franja, sempre es podrà aprofitar un raig de Sol per produir energia. La contaminació és pràcticament nul·la, ja que no emet cap mena de gas amb efecte d'hivernacle (CO₂), de manera que permet la producció d'energia sense que es contamini la capa d'ozó i el seu impacte en el medi ambient sigui gairebé inexistent.
Avui dia, gràcies a l'evolució de les tecnologies, és possible reciclar més del 90% d'una placa solar. El desenvolupament sostenible és el concepte que s'ha de tenir en compte avui dia a l'hora de produir energia, i per aquesta raó, l'energia fotovoltaica és una de les fonts més completes i sobretot naturals i saludables pel planeta.
T'ajudem?